L’any
2010, la Biblioteca Municipal d’Alcoi va adquirir diverses obres amb peu
d’impremta local, entre les quals destacava una singular obra impresa per
José Martí Roig, el primer impressor que va obrir taller a Alcoi. Es
tracta de la Novena a
Santa Filomena vírgen y mártir..., obra del prevere Joaquín Martí Roig,
germà de l’impressor i editada al taller d’aquest l’any 1846. L’edició, segons
diu la portada, fou sufragada per una persona anònima, “un devot”. La
il·lustració de la santa que figura a l’edició és obra d’altre membre de la
família Martí, el seu fill Pedro Martí Casanova, germà també del cèlebre José
Martí Casanova, impressor de la Guía de
Alcoy de 1864.
La importància d’aquest singular imprés alcoià rau
en la seua raresa bibliogràfica, ja que es tracta de l’únic exemplar conegut a tot
l’Estat. Per tant, la nostra Biblioteca Municipal custodia una veritable peça del
Patrimoni bibliogràfic nacional.
Santa Filomena màrtir
Filomena, una jove màrtir de l’Església primitiva,
dormia en l’oblit de la història fins la troballa de les seues restes mortals
el 24 de maig de 1802, en el transcurs d’una excavació rutinària a la catacumba
romana de Santa Priscil·la. Les seues relíquies foren depositades en un fèretre,
el qual va ser tancat i protegit amb tres segells. Sota una guàrdia d’honor, el
taüt de la màrtir va ser portat a la capella on es guardaven els cossos de
sants alhora que la Congregació d’Indulgències i Relíquies va declarar
l’autenticitat de les relíquies de la màrtir Filomena.
L’any 1805 el Pare Di Lucia, retor del poblet de
Mugnano, una xicoteta localitat prop de Nàpols, va visitar Roma amb el desig
d’obtenir les relíquies d’alguna jove màrtir per al seu temple. Després
d’entrevistar-se amb el vicari del Vaticà i visitar l’arxiu de relíquies, va
aconseguir que li cediren les de santa Filomena. El 10 d’agost, les relíquies
de la santa foren traslladades a Mugnano. Segons les cròniques pietoses,
miracles de tot tipus acompanyaren el seguici. El dia abans de l’arribada, una
pluja abundant va refrescar els camps de Mugnano després d’una llarga temporada
de sequera. El signore Michael Ulpicella, un advocat que estava postrat
en sa casa per malaltia, va ser portat davant les relíquies i hi va tornar
curat. A partir de llavors el santuari de Santa Filomena va ser escenari de
miracles prodigiosos, entre ells el que major predicament va obtenir,
l’anomenat “el gran miracle de Mugnano”.
El miracle de la jove Pauline
 |
| Il·lustració de Pedro Martí |
Pauline Jaricot era la filla més preada d’uns
aristòcrates francesos. Era molt bella i tenia una personalitat molt atractiva.
No obstant això, Pauline se sentia més atreta per les coses de l’esperit que no
pas per la mundanitat. A més Pauline suportava pacientment una greu afecció
cardíaca que li impedia de fer una vida normal com qualsevol altra jove del seu
temps. Durant diversos anys de veritable patiment, sols gaudia de xicotets
intervals d’alleugeriment. Un d’ells va ocórrer després de fer una novena a santa
Filomena. Aleshores va tindre el desig de visitar el santuari de la màrtir a
Mugnano. La seua idea resultava per a tots els seus familiars impossible,
donada la gran distància que hi havia i, sobretot, pel seu delicat estat de
salut. A pesar de tot, la jove va emprendre el viatge, però havia de detindre’s
en diferents ocasions per les greus recaigudes que patia. Quan arribà a Roma,
el papa Gregori XVI va ser informat, i coneixedor del greu estat de la jove, va
decidir anar en persona a visitar-la i beneir-la. El Sant Pare li va demanar
que resara per ell quan arribarà al cel i Pauline li ho va prometre. Llavors
ella li va pregar que, si ella sobrevivia a la visita a Mugnano, l’Església
iniciaria la causa de Santa Filomena. El Papa així li ho va assegurar, perquè
això seria un miracle de primera classe, puix ningú pensava que ella hi
tornaria en vida, a causa del seu precari estat de salut.
Era el mes d’agost i el clima era extremadament
calorós. Viatjaven de nit per evitar les altes temperatures de dia. Van arribar
a Mugnano un dia abans de la festa de Santa Filomena. Una gran multitud s’hi
havia reunit per a celebrar la festa. El matí següent, Pauline va rebre la
comunió, prop de les relíquies de la màrtir. Patia uns dolors immensos en tot
el cos i el cor li bategava tan violentament que es va desmaiar. Molts van
pensar que havia mort. Els que la rodejaven van tractar de traure-la del
temple, però Pauline va recobrar el coneixement i els va indicar que la
deixaren prop de les relíquies de la màrtir. De sobte un torrent de llàgrimes començà
a caure-li dels ulls i el color li va tornar a les galtes. Pauline creia que la
seua ànima, plena de goig celestial, abandonava el nostre món per anar-se’n al
cel. Però no era la mort. Santa Filomena l’havia curada. La superiora del
convent, en veure el que estava passant, va ordenar que sonaren les campanes
per anunciar el miracle. El poble, ple de goig, cridava “Visca santa Filomena”.
Quan va abandonar Mugnano, Pauline es va emportar
una de les relíquies de santa Filomena en el seu viatge cap a Roma. El mateix
Papa estava sorprés de la seua milloria i li va concedir el privilegi de
construir una capella en honor de la santa. Aquest Papa, el 30 de gener de
1837, va elevar solemnement als altars a santa Filomena màrtir.
Nombroses publicacions sobre santa
Filomena
A partir dels miracles de Mugnano, la devoció a la
santa màrtir va escampar-se per tot arreu i començaren a publicar-se biografies
i escrits pietosos. Així a València hi trobem diverses obres impreses: Vida
y milagros de Santa Filomena Virgen y Martir, llamada la Taumaturga del siglo
19..., traducido al francés de la 15 edición italiana por M.J.F.B, València,
per Jaime Martínez, 1835; Vida y milagros de Santa Filomena, con el
panegírico de la Santa, en els tallers d’Ildefonso Mompie, 1837; Breve
relación del martirio y milagros de Santa Filomena virgen y martir, quarta
edició impresa en el taller de Jaime Martínez, 1837, qui edita dos anys després
Vida y milagros de Santa Filomena virgen y martir con el panegírico...
novena y gozos de la Santa. Hi trobem edicions també a Palma de Mallorca (Devota
Novena en honor... de la gloriosa taumaturga del siglo xix Santa Filomena, Impremta de Villalonga, 1835),
Madrid (Novena de Santa Filomena... llamada la Taumaturga del siglo xix, compuesta por Un devoto de la Santa,
als taller d’Eusebio Aguado, 1837, i Novena de Santa Filomena estractada de
la historia que escribió... Don Inocencio María Riesco Le-Grand, Impremta
de S. Saunaque, 1846) i, fins a tot, a les Filipines (Novena de Sta.
Filomena Virgen y Martir llamada la Teumaturga del siglo dies y nueve, según se
práctica en Nápoles, Real Colegio de Sto. Tomás de Manila, 1837).
Mentre a Itàlia s’escampaven les virtuts de
Filomena màrtir, a Espanya el govern de Mendizábal portava endavant el procés
d’exclaustració i desamortització de convents i monestirs. L’any 1835 foren exclaustrats
els religiosos dels convents alcoians de Sant Agustí i de Sant Maure i Sant
Francesc. Les esglésies respectives foren clausurades perquè l’ajuntament no
podia sufragar la despesa de mantenir-les obertes. Aleshores l’arquebisbat de
València va autoritzar que, per a l’any 1836, es destinaren mil rals del delme
eclesiàstic per a mantenir obertes les dues esglésies perquè no mancara “el
pasto espiritual a esta crecida población”. No obstant això, al març de 1838,
el consistori va disposar el tancament del temple de Sant Agustí i que els
capellans que allí oficiaven passaren a celebrar a l’ermita de Sant Jordi i al
temple del Sant Sepulcre.
Amb l’arribada al govern de la nació del partit
moderat de Narváez, l’Església començà a recuperar alguns dels temples
clausurats durant el govern progressista. Així el 18 d’abril de 1844, el doctor
Francesc Torres, beneficiat de la seu metropolitana de València, amb
autorització del vicari general de la diòcesi, va vindre a Alcoi per a
consagrar de bell nou l’església de Sant Agustí i obrir-la de nou al culte.
Segons Vilaplana, aquesta celebració fou “solemnizada con la asistencia del
Reverendo Clero, religiosos, Junta de Restauración y un inmenso concurso que,
con el júbilo que manifestaba, hacía una pública protesta contra la impiedad”
d’haver tancat els temples en 1838. El capellà Joaquín Martí Roig, en el pròleg
de la Novena, també feia referència a la consagració del “nunca
bastantemente apreciado Templo de S. Agustín á costa de esforzados
sacrificios”. En concret, narrava que al gòtic temple agustinià els devots
alcoians fundaren “un nuevo y magnífico Altar [dedicado] á la Virgen de los
Dolores, y á la ilustre Virgen y Mártir Sta. Filomena”.
“En el
sentido global de la palabra, la familia de los Martí son los impresores
alcoyanos por antonomasia”. Així inicia Antonio Castelló les pàgines que dedica
als impressors Martí en el seu encara insuperat llibre sobre els inicis de la
impremta a Alcoi. Segons les dades que ens ofereix (1997: 29-38) i que pren
referència de Serrano Morales, José Martí Roig era fill de Pedro Martí Coderch,
paperer i gravador alcoià, i de Joaquina Roig. Tenia dos germans, Pedro i
Joaquin, que ingressaren en religió, el primer en els caputxins i el segon en
els franciscans, encara que quan aquest últim publica la Novena ja
portava anys exclaustrat i secularitzat.
Nascut l’any 1798, José Martí Roig treballa en el
taller de son pare fins que als dihuit anys es casa amb Rosa Casanova Latorre.
A la mort de son pare, hereta els tallers de paper i els amplia amb la impremta
i papereria. El matrimoni Martí Casanova tindrà set fills (tres xiques i quatre
homes: Salvador, Pedro, José i Juan). Anys després Salvador s’encarregarà de la
impremta i la fàbrica de paper; Pedro, de les seccions de gravat, litografia i
foneria; José, de la llibreria i comptabilitat de la casa, i Juan, de l’enquadernació
i ratllat de llibres.
Quan publica la Novena que ha escrit el seu
germà Joaquín, José està a punt de complir els cinquanta anys, i en durarà pocs
més, ja que mor l’any 1854. Porta això sí més de vint anys com impressor i el
mateix any que trau la Novena, imprimeix uns gojos a Sant Jordi, Gozos
que la Leal Ciudad de Alcoy canta a su Excelso y Primer Patrono S. Jorge Mártir,
amb un gravat del seu fill Pedro. Cal recordar també altres composicions de
caràcter pietós que ixen del seu taller com el Novenario consagrado al
recuerdo de las virtudes del glorioso Martir S. Mauro, aparegut en 1831 i
escrit per mossén Gregorio Gisbert, i la Novena a la Soledad de la Santísima
Virgen, reimpresa l’any 1851 sota el patrocini de la Venerable Escola de
Crist de la localitat de Vélez-Rubio.
Les motivacions que impulsen al germans Martí Roig
a escriure i editar la Novena resten explícits al pròleg que escriu
Joaquín:
“El
discreto Público hallará tal vez conforme á la profesión relijiosa la formacion
de esta Novena, la que parecerá á sus piadosos ojos tanto mas laudable, cuanto
robustos y poderosos los motivos que impelen á su autor á emprender este
trabajo.
Alcoy, su
inmortal pátria, menos célebre por sus industriosas fábricas, que por el
carácter dócil y social de sus habitantes, por los innumerables varones sabios
é ilustres de que ha sido fecunda cuna, y por la sin igual piedad que desde
tiempos muy antiguos ha ostentado, y aun hoy dia ostenta con edificación de
cuantos la conocen, se gloría de conservar en su seno (a pesar del presente
fatalismo que aqueja á la España)….
Persuadidos
algunos fervorosos devotos de esta Santa, de que darán gloria á Dios y á su
Madre Santísima, ampliando y estendiendo la devocion del modo mas atractivo y
mas halagüeño á la piedad , han juzgado oportuno el formar una nueva Novena a
la escelsa Santa Filomena, con el santo objeto de atraher por su mediación el
benéfico rocío celeste sobre los devotos Alcoyanos, y aunque de estos haya
muchos, uno solo quiere arrogarse esta gloria, solo desea obsequiar á la Santa;
su ambición es tanto mas santa, cuanto que sin haber nacido en Alcoy, se
identifica con los mas piadosos Alcoyanos, costea todos los gastos de la
impresión, cuyo producto destina a la conservación del Culto de Sta. Filomena;
y callando su nombre coopera a los designios de Dios en sus Santos.
Lejos de
ensordecer el autor á tan cristiano pensamiento, no puede dejar de corresponder
prestándose según sus fuerzas a la cooperación de tan santo fin, y al bien
espiritual de sus conciudadanos.
Y como esta
Novena no sale á luz para los hombres críticos, el autor escusa disculpas
acerca de las faltas que habrá cometido, a pesar del detenido cuidado con que
de lo propio y de lo ageno ha hecho este compuesto, dejando correr la pluma en
obsequio de la Religion cristiana y de la devocion á Sta. Filomena.
A tan
dignos objetos remito a los Devotos, pidiéndoles me encomienden a Dios y a la
Santa en retribución del aumento de devocion, que por este mi corto trabajo
puedan recibir de lo alto. Pero si mi insuficiencia ha estampado alguna cosa
opuesta al sentido de nuestra comun M. la Sta. I. C. A. R. desde este momento
me desdigo, sin la menor restricción me retracto, y me someto a su augusto
tribunal”.
Després d’aquest pròleg, l’obra es desenvolupa al
llarg de les seues 48 pàgines en 8è. amb una “advertencia”, el “modo de hacer
esta novena”, els nou dies que comprèn la pròpia novena i, com a colofó, uns
gojos a la santa.
Bibliografia
Espí Valdés, Adrián (1964) “Cien años de Guía del
Forastero en Alcoy, 1864-1964” ,
en Valencia Atracción, septiembre-octubre 1964.
Castelló Candela, Antonio (1997) Inicios de la imprenta
en Alcoy, 1824-1897, Alcoi: Ajuntament, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Serrano Morales, José Enrique (1898-1899) Reseña
histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia
desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868, con
noticias Bio-Bibliográficas de los principales impresores, València:
Imprenta de F. Doménech. N’hi ha una edició facsímil, editada per l’Ajuntament
de València l’any 2000, que es pot consultar a la Biblioteca Municipal d’Alcoi.
