dissabte, 31 d’octubre del 2015

LA NOVENA A SANTA FILOMENA MÁRTIR (1846), UNA EDICIÓ ÚNICA DE L’IMPRESSOR MARTÍ A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL D’ALCOI


L’any 2010, la Biblioteca Municipal d’Alcoi va adquirir diverses obres amb peu d’impremta local, entre les quals destacava una singular obra impresa per José Martí Roig, el primer impressor que va obrir taller a Alcoi. Es tracta de la Novena a Santa Filomena vírgen y mártir..., obra del prevere Joaquín Martí Roig, germà de l’impressor i editada al taller d’aquest l’any 1846. L’edició, segons diu la portada, fou sufragada per una persona anònima, “un devot”. La il·lustració de la santa que figura a l’edició és obra d’altre membre de la família Martí, el seu fill Pedro Martí Casanova, germà també del cèlebre José Martí Casanova, impressor de la Guía de Alcoy de 1864.
La importància d’aquest singular imprés alcoià rau en la seua raresa bibliogràfica, ja que es tracta de l’únic exemplar conegut a tot l’Estat. Per tant, la nostra Biblioteca Municipal custodia una veritable peça del Patrimoni bibliogràfic nacional.





Santa Filomena màrtir
Filomena, una jove màrtir de l’Església primitiva, dormia en l’oblit de la història fins la troballa de les seues restes mortals el 24 de maig de 1802, en el transcurs d’una excavació rutinària a la catacumba romana de Santa Priscil·la. Les seues relíquies foren depositades en un fèretre, el qual va ser tancat i protegit amb tres segells. Sota una guàrdia d’honor, el taüt de la màrtir va ser portat a la capella on es guardaven els cossos de sants alhora que la Congregació d’Indulgències i Relíquies va declarar l’autenticitat de les relíquies de la màrtir Filomena.
L’any 1805 el Pare Di Lucia, retor del poblet de Mugnano, una xicoteta localitat prop de Nàpols, va visitar Roma amb el desig d’obtenir les relíquies d’alguna jove màrtir per al seu temple. Després d’entrevistar-se amb el vicari del Vaticà i visitar l’arxiu de relíquies, va aconseguir que li cediren les de santa Filomena. El 10 d’agost, les relíquies de la santa foren traslladades a Mugnano. Segons les cròniques pietoses, miracles de tot tipus acompanyaren el seguici. El dia abans de l’arribada, una pluja abundant va refrescar els camps de Mugnano després d’una llarga temporada de sequera. El signore Michael Ulpicella, un advocat que estava postrat en sa casa per malaltia, va ser portat davant les relíquies i hi va tornar curat. A partir de llavors el santuari de Santa Filomena va ser escenari de miracles prodigiosos, entre ells el que major predicament va obtenir, l’anomenat “el gran miracle de Mugnano”.
Il·lustració de Pedro Martí
El miracle de la jove Pauline
Pauline Jaricot era la filla més preada d’uns aristòcrates francesos. Era molt bella i tenia una personalitat molt atractiva. No obstant això, Pauline se sentia més atreta per les coses de l’esperit que no pas per la mundanitat. A més Pauline suportava pacientment una greu afecció cardíaca que li impedia de fer una vida normal com qualsevol altra jove del seu temps. Durant diversos anys de veritable patiment, sols gaudia de xicotets intervals d’alleugeriment. Un d’ells va ocórrer després de fer una novena a santa Filomena. Aleshores va tindre el desig de visitar el santuari de la màrtir a Mugnano. La seua idea resultava per a tots els seus familiars impossible, donada la gran distància que hi havia i, sobretot, pel seu delicat estat de salut. A pesar de tot, la jove va emprendre el viatge, però havia de detindre’s en diferents ocasions per les greus recaigudes que patia. Quan arribà a Roma, el papa Gregori XVI va ser informat, i coneixedor del greu estat de la jove, va decidir anar en persona a visitar-la i beneir-la. El Sant Pare li va demanar que resara per ell quan arribarà al cel i Pauline li ho va prometre. Llavors ella li va pregar que, si ella sobrevivia a la visita a Mugnano, l’Església iniciaria la causa de Santa Filomena. El Papa així li ho va assegurar, perquè això seria un miracle de primera classe, puix ningú pensava que ella hi tornaria en vida, a causa del seu precari estat de salut.
Era el mes d’agost i el clima era extremadament calorós. Viatjaven de nit per evitar les altes temperatures de dia. Van arribar a Mugnano un dia abans de la festa de Santa Filomena. Una gran multitud s’hi havia reunit per a celebrar la festa. El matí següent, Pauline va rebre la comunió, prop de les relíquies de la màrtir. Patia uns dolors immensos en tot el cos i el cor li bategava tan violentament que es va desmaiar. Molts van pensar que havia mort. Els que la rodejaven van tractar de traure-la del temple, però Pauline va recobrar el coneixement i els va indicar que la deixaren prop de les relíquies de la màrtir. De sobte un torrent de llàgrimes començà a caure-li dels ulls i el color li va tornar a les galtes. Pauline creia que la seua ànima, plena de goig celestial, abandonava el nostre món per anar-se’n al cel. Però no era la mort. Santa Filomena l’havia curada. La superiora del convent, en veure el que estava passant, va ordenar que sonaren les campanes per anunciar el miracle. El poble, ple de goig, cridava “Visca santa Filomena”.
Quan va abandonar Mugnano, Pauline es va emportar una de les relíquies de santa Filomena en el seu viatge cap a Roma. El mateix Papa estava sorprés de la seua milloria i li va concedir el privilegi de construir una capella en honor de la santa. Aquest Papa, el 30 de gener de 1837, va elevar solemnement als altars a santa Filomena màrtir.

Nombroses publicacions sobre santa Filomena
A partir dels miracles de Mugnano, la devoció a la santa màrtir va escampar-se per tot arreu i començaren a publicar-se biografies i escrits pietosos. Així a València hi trobem diverses obres impreses: Vida y milagros de Santa Filomena Virgen y Martir, llamada la Taumaturga del siglo 19..., traducido al francés de la 15 edición italiana por M.J.F.B, València, per Jaime Martínez, 1835; Vida y milagros de Santa Filomena, con el panegírico de la Santa, en els tallers d’Ildefonso Mompie, 1837; Breve relación del martirio y milagros de Santa Filomena virgen y martir, quarta edició impresa en el taller de Jaime Martínez, 1837, qui edita dos anys després Vida y milagros de Santa Filomena virgen y martir con el panegírico... novena y gozos de la Santa. Hi trobem edicions també a Palma de Mallorca (Devota Novena en honor... de la gloriosa taumaturga del siglo xix Santa Filomena, Impremta de Villalonga, 1835), Madrid (Novena de Santa Filomena... llamada la Taumaturga del siglo xix, compuesta por Un devoto de la Santa, als taller d’Eusebio Aguado, 1837, i Novena de Santa Filomena estractada de la historia que escribió... Don Inocencio María Riesco Le-Grand, Impremta de S. Saunaque, 1846) i, fins a tot, a les Filipines (Novena de Sta. Filomena Virgen y Martir llamada la Teumaturga del siglo dies y nueve, según se práctica en Nápoles, Real Colegio de Sto. Tomás de Manila, 1837).

Devoció alcoiana a santa Filomena màrtir
Mentre a Itàlia s’escampaven les virtuts de Filomena màrtir, a Espanya el govern de Mendizábal portava endavant el procés d’exclaustració i desamortització de convents i monestirs. L’any 1835 foren exclaustrats els religiosos dels convents alcoians de Sant Agustí i de Sant Maure i Sant Francesc. Les esglésies respectives foren clausurades perquè l’ajuntament no podia sufragar la despesa de mantenir-les obertes. Aleshores l’arquebisbat de València va autoritzar que, per a l’any 1836, es destinaren mil rals del delme eclesiàstic per a mantenir obertes les dues esglésies perquè no mancara “el pasto espiritual a esta crecida población”. No obstant això, al març de 1838, el consistori va disposar el tancament del temple de Sant Agustí i que els capellans que allí oficiaven passaren a celebrar a l’ermita de Sant Jordi i al temple del Sant Sepulcre.
Amb l’arribada al govern de la nació del partit moderat de Narváez, l’Església començà a recuperar alguns dels temples clausurats durant el govern progressista. Així el 18 d’abril de 1844, el doctor Francesc Torres, beneficiat de la seu metropolitana de València, amb autorització del vicari general de la diòcesi, va vindre a Alcoi per a consagrar de bell nou l’església de Sant Agustí i obrir-la de nou al culte. Segons Vilaplana, aquesta celebració fou “solemnizada con la asistencia del Reverendo Clero, religiosos, Junta de Restauración y un inmenso concurso que, con el júbilo que manifestaba, hacía una pública protesta contra la impiedad” d’haver tancat els temples en 1838. El capellà Joaquín Martí Roig, en el pròleg de la Novena, també feia referència a la consagració del “nunca bastantemente apreciado Templo de S. Agustín á costa de esforzados sacrificios”. En concret, narrava que al gòtic temple agustinià els devots alcoians fundaren “un nuevo y magnífico Altar [dedicado] á la Virgen de los Dolores, y á la ilustre Virgen y Mártir Sta. Filomena”.

Els Martí Roig i la Novena a Santa Filomena
 “En el sentido global de la palabra, la familia de los Martí son los impresores alcoyanos por antonomasia”. Així inicia Antonio Castelló les pàgines que dedica als impressors Martí en el seu encara insuperat llibre sobre els inicis de la impremta a Alcoi. Segons les dades que ens ofereix (1997: 29-38) i que pren referència de Serrano Morales, José Martí Roig era fill de Pedro Martí Coderch, paperer i gravador alcoià, i de Joaquina Roig. Tenia dos germans, Pedro i Joaquin, que ingressaren en religió, el primer en els caputxins i el segon en els franciscans, encara que quan aquest últim publica la Novena ja portava anys exclaustrat i secularitzat.
Nascut l’any 1798, José Martí Roig treballa en el taller de son pare fins que als dihuit anys es casa amb Rosa Casanova Latorre. A la mort de son pare, hereta els tallers de paper i els amplia amb la impremta i papereria. El matrimoni Martí Casanova tindrà set fills (tres xiques i quatre homes: Salvador, Pedro, José i Juan). Anys després Salvador s’encarregarà de la impremta i la fàbrica de paper; Pedro, de les seccions de gravat, litografia i foneria; José, de la llibreria i comptabilitat de la casa, i Juan, de l’enquadernació i ratllat de llibres.
Quan publica la Novena que ha escrit el seu germà Joaquín, José està a punt de complir els cinquanta anys, i en durarà pocs més, ja que mor l’any 1854. Porta això sí més de vint anys com impressor i el mateix any que trau la Novena, imprimeix uns gojos a Sant Jordi, Gozos que la Leal Ciudad de Alcoy canta a su Excelso y Primer Patrono S. Jorge Mártir, amb un gravat del seu fill Pedro. Cal recordar també altres composicions de caràcter pietós que ixen del seu taller com el Novenario consagrado al recuerdo de las virtudes del glorioso Martir S. Mauro, aparegut en 1831 i escrit per mossén Gregorio Gisbert, i la Novena a la Soledad de la Santísima Virgen, reimpresa l’any 1851 sota el patrocini de la Venerable Escola de Crist de la localitat de Vélez-Rubio.
Les motivacions que impulsen al germans Martí Roig a escriure i editar la Novena resten explícits al pròleg que escriu Joaquín:
“El discreto Público hallará tal vez conforme á la profesión relijiosa la formacion de esta Novena, la que parecerá á sus piadosos ojos tanto mas laudable, cuanto robustos y poderosos los motivos que impelen á su autor á emprender este trabajo.
Alcoy, su inmortal pátria, menos célebre por sus industriosas fábricas, que por el carácter dócil y social de sus habitantes, por los innumerables varones sabios é ilustres de que ha sido fecunda cuna, y por la sin igual piedad que desde tiempos muy antiguos ha ostentado, y aun hoy dia ostenta con edificación de cuantos la conocen, se gloría de conservar en su seno (a pesar del presente fatalismo que aqueja á la España)….
Persuadidos algunos fervorosos devotos de esta Santa, de que darán gloria á Dios y á su Madre Santísima, ampliando y estendiendo la devocion del modo mas atractivo y mas halagüeño á la piedad , han juzgado oportuno el formar una nueva Novena a la escelsa Santa Filomena, con el santo objeto de atraher por su mediación el benéfico rocío celeste sobre los devotos Alcoyanos, y aunque de estos haya muchos, uno solo quiere arrogarse esta gloria, solo desea obsequiar á la Santa; su ambición es tanto mas santa, cuanto que sin haber nacido en Alcoy, se identifica con los mas piadosos Alcoyanos, costea todos los gastos de la impresión, cuyo producto destina a la conservación del Culto de Sta. Filomena; y callando su nombre coopera a los designios de Dios en sus Santos.
Lejos de ensordecer el autor á tan cristiano pensamiento, no puede dejar de corresponder prestándose según sus fuerzas a la cooperación de tan santo fin, y al bien espiritual de sus conciudadanos.
Y como esta Novena no sale á luz para los hombres críticos, el autor escusa disculpas acerca de las faltas que habrá cometido, a pesar del detenido cuidado con que de lo propio y de lo ageno ha hecho este compuesto, dejando correr la pluma en obsequio de la Religion cristiana y de la devocion á Sta. Filomena.
A tan dignos objetos remito a los Devotos, pidiéndoles me encomienden a Dios y a la Santa en retribución del aumento de devocion, que por este mi corto trabajo puedan recibir de lo alto. Pero si mi insuficiencia ha estampado alguna cosa opuesta al sentido de nuestra comun M. la Sta. I. C. A. R. desde este momento me desdigo, sin la menor restricción me retracto, y me someto a su augusto tribunal”.

Després d’aquest pròleg, l’obra es desenvolupa al llarg de les seues 48 pàgines en 8è. amb una “advertencia”, el “modo de hacer esta novena”, els nou dies que comprèn la pròpia novena i, com a colofó, uns gojos a la santa.


Bibliografia
Espí Valdés, Adrián (1964) “Cien años de Guía del Forastero en Alcoy, 1864-1964”, en Valencia Atracción, septiembre-octubre 1964.
Castelló Candela, Antonio (1997) Inicios de la imprenta en Alcoy, 1824-1897, Alcoi: Ajuntament, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Serrano Morales, José Enrique (1898-1899) Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868, con noticias Bio-Bibliográficas de los principales impresores, València: Imprenta de F. Doménech. N’hi ha una edició facsímil, editada per l’Ajuntament de València l’any 2000, que es pot consultar a la Biblioteca Municipal d’Alcoi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada