SOBRE LA BIBLIOTECA DE L’ANTIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ D'ALCOI (I)

Entre el fons històric que conserva la Biblioteca Municipal d’Alcoi, hi ha alguns llibres que procedeixen de la desapareguda biblioteca del convent de Sant Agustí d’Alcoi, com és el cas dels diversos volums de l’obra Commentarium in Biblia de Calmet.

        Dom Agustí Calmet

Monjo benedictí francés, exegeta i teòleg, Calmet va nàixer a Menil la Horque l’any 1672. Educat en el monestir benedictí de Breuil, va professar en religió l’any 1688 en la congregació de Saint Vannes. Arribat al grau sacerdotal l’any 1696, va ser destinat a la docència de filosofia i teologia en l’abadia de Moyen-Moutier, on arribà a ser nomenat superior en 1704. En 1715 fou escollit prior de Lay; en 1718, abat de Saint Leopold de Nancy i, finalment, en 1728 abat de Senones, a la Lorena, abadia en què va morir l’any 1757.

Retrat de Calmet segons Klauber (ca. 1758). Biblioteca Nacional de Portugal

Autor prolífic, publicà nombroses obres d’exegesi, arqueologia, història i teologia de caràcter molt erudit. Al marge de la seua producció teològica, destaca la seua obra exegètica i històrica en fer ús de la documentació que trobà en les diverses abadies benedictines on residí. La difusió dels seus llibres va ser molt àmplia i fou traduït des del francés al llatí, llengua universal aleshores, castellà, alemany i anglés. Entre les seues obres més importants destaquen la Histoire de l’Ancien et du Nouveau Testament (París, 1707-1716, 23 vols.), de la qual se’n feren dues edicions en llatí a Lucca en 1730 i 1767; les Dissertations qui peuvent servir de prolegomènes de l’Escriture Sainte (Avignon, 1715); el Trésor d’antiquités sacrées et profanes (París, 1722); la Histoire sainte de l’Ancien et du Nouveau Testament et des juifs (París, 1718), traduïda a l’anglés, l’alemany i el llatí; la Sainte Biblie, una obra amb quantitat d’edicions, pràcticament un “best seller” de l’època; i el Dictionnaire historique, géographique, critique cronologique et littéral de la Biblie (París, 1720).

A terres hispàniques l’obra de Calmet també abastà una gran popularitat, no únicament entre l’estament eclesiàstic, sinó fins i tot entre els mateixos il·lustrats, fins al punt que el futur ministre de Foment, Jovellanos, com que desconfiava de la competència de les universitats, recomanà als col·legials de la Universitat de Salamanca que consultaren les obres del P. Calmet com una excel·lent preparació per a l’estudi de les Sagrades Escriptures. Tanmateix, per a un esperit més crític com el de valencià Gregori Mayans l’obra de Calmet no li mereixia molta confiança.

El Temple de Salomó segons el Dictionnaire de Calmet.

       L’obra de Calmet a Alcoi

Segons consta en els exlibris manuscrits que apareixen en les portades dels diversos volums del Commentarium... de la Biblioteca Municipal, fou el P. Antonino Sanchis qui va adquirir en un primer moment estos llibres de Calmet, els quals a la seua mort passaren a la biblioteca del convent de Sant Agustí d’Alcoi.

El P. Sanchis, frare d’aquest convent alcoià, va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en este monestir i sembla que va tenir també una acreditada fama com a predicador. Per la documentació consultada a l’Arxiu Municipal d’Alcoi, el P. Sanchis va pronunciar en 1709 el sermó de la festa del patró Sant Jordi, ja com a sotsprior del convent. Eixe mateix any predicà també el sermó “en la festividad que hizo esta villa [de Alcoi] en hazimiento de gracias de la rendición del castillo de Alicante”. Entre 1717-1720 i 1723-1729 fou votat prior del convent d’Alcoi. L’any 1724 fou escollit per a pronunciar el sermó de Quaresma, que era la prèdica més solemne i millor remunerada de tot l’any litúrgic. Eixe mateix any l’Ajuntament li encarregà igualment el sermó per la proclamació del rei Lluís I de Borbó. El P. Sanchis deixà el priorat en 1730; quatre o cinc anys després va adquirir de segur el Commentarium.... que hui podem consultar a la Biblioteca Municipal.

       

El Commentarium in Biblia

Amb este nom abreujat hom coneix habitualment l’edició comentada que Calmet féu de la Bíblia i que començà a publicar originalment en francés i a París a partir de 1707. Des de llavors les edicions són contínues a tota Europa. El text es tradueix al llatí i el publica primer a Venècia Sebastiano Coleti entre 1730 i 1732 (Venetiis: apud Sebastianum Coleti, 8 t.  en 9 vols.; he trobat exemplars a les biblioteques públiques d’Oriola, Segòvia i Toledo), y després a Lucca, els germans Salvatore i Giovanni Domenico Marescandoli a partir de 1731 (Lucae: typis Salvatoris et Jo. Domenici Marescandoli, 1731; he localitzat exemplars en les biblioteques públiques de Burgos i Segòvia).

Quasi de forma coetània apareix l’edició del Commentarium... que hi ha a Alcoi. És en concreto en 1734 quan els alemanys Philip, Martin i Johann Veith editen a Augsburg els llibres del Commentarium... (Augustae Vindelicorum & Graecii : sumptbus Philipi, ac Martini Veith, et Joannis fratres haeredum, 1734; localitzat exemplar a la biblioteca pública de Burgos).

Els Veith trauran entre 1755 i 1760 una nova edició del Commentarium... (Augustae Vindelicorum & Wirceburgi: sumptibus Martini Veith..., 1755-1760; 8 t. en 9 v.; amb exemplars localitzats a les biblioteques públiques de Lleó, Toledo i Zamora), a la qual continuarà entre 1767 i 1775 una nova edició a càrrec de l’impressor italià S. Coleti (Venetiis:  typis Sebastiani Coleti, 1767-1775; 8 v.; un exemplar en la Biblioteca pública de Zamora).

A la Biblioteca Municipal de Alcoi conserven quatre volums de l’edició de 1734 dels germans Veith, els toms 2n, 3r, 4rt i 5è.